✍ Scribed by Stefan Zweig
No coin nor oath required. For personal study only.
Els ulls del germà etern, llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps.
📜 SIMILAR VOLUMES
Mallorca, novembre de 1285. El conflicte entre la Corona d’Aragó i França s’estén per tota la Mediterrània i la guerra s’acosta a l’illa. Amb les tropes aragoneses desembarca un fosc conseller provinent de Barcelona amb una missió d’alt secret: localitzar un valuós document creat per un savi àrab co
Mallorca, novembre de 1285. El conflicte entre la Corona d’Aragó i França s’estén per tota la Mediterrània i la guerra s’acosta a l’illa. Amb les tropes aragoneses desembarca un fosc conseller provinent de Barcelona amb una missió d’alt secret: localitzar un valuós document creat per un savi àrab co
Mallorca, novembre de 1285. El conflicte entre la Corona d’Aragó i França s’estén per tota la Mediterrània i la guerra s’acosta a l’illa. Amb les tropes aragoneses desembarca un fosc conseller provinent de Barcelona amb una missió d’alt secret: localitzar un valuós document creat per un savi àrab co
En el seu llibre més personal i autobiogràfic, Richard Ford fa un emocionant retrat de la vida familiar a l’Amèrica de mitjan segle XX. Mentre explora la percepció canviant que els nens tenen dels seus pares, també reflexiona sobre l’impacte de la pèrdua i la devoció. Escrit amb la intel·ligència, l
«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també é