✍ Scribed by Alexandre de La Patellière & Matthieu Delaporte
No coin nor oath required. For personal study only.
Vincent, un agent immobiliari, és convidat a sopar a casa de la seva germana Elisabeth i del seu marit Pierre, professors l’un de secundària i l’altre d’universitat respectivament. Claude, un amic de la infància, trombonista en una orquestra simfònica, també és present. En aquest context, Vincent explica com ha anat l’examen prenatal que li han efectuat aquell mateix dia a la seva esposa Anna, amb qui esperen un fill, mentre l’esperen per sopar. A més a més, Vincent confia als seus familiars i amics quin és el nom que han escollit per al nen. Aquest nom deixa profundament contrariat a Pierre per raons ideològiques. La disputa que es genera entre els convidats per aquest motiu s’intensifica ben aviat, fet que dóna oportunitat al ressorgiment de vells rancors i secrets enterrats que, de mica en mica, aniran sent revelats.
📜 SIMILAR VOLUMES
L’Isaac és un noi ugandès que arriba als Estats Units fugint d’una cruenta guerra a la llunyana Àfrica. La Helen, una assistent social de Laurel, serà l’encarregada d’acollir l’Isaac, d’ajudar-lo a refer la seva vida i a integrar-se en la nova societat americana. Però la vida a l’exili no és fàcil,
«Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi». En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable història que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de taverna han anat deformant al llarg del temp
L’any 1327, durant el papat de Joan XXII, el frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk es desplacen a una abadia del nord d’Itàlia per assistir a un concili entre els delegats del Papa i els representants de l’emperador per discutir sobre la suposada heretgia d’una nova b
Sílvia, Montse, Elena, Mònica, Eva… Aquests personatges, a banda de ser dones, tenen més coses en comú: senten, viuen, somnien, pateixen, es diverteixen, pensen, actuen… I totes, tinguin l’edat que tinguin, siguin com siguin, tenen desitjos. Unes volen que els facin un petó, altres no caure en el se
Segons la tradició jueva tothom mor dues vegades. La primera és quan el cor para de bategar i les sinapsis del cervell s’esvaeixen. La segona, quan el nom de la persona morta és mencionat, llegit o pensat per darrera vegada, al cap de cinquanta o cent o quatre-cents anys. És només llavors que la per