✍ Scribed by Borja Bagunyà
No coin nor oath required. For personal study only.
Els 7 contes que integren aquest volum són històries que agrupen inseguretats, incomunicació, ambigüitat, reflexió i un xic de mala baba. És evident la influència de Sergi Pàmies i Quim Monzó en ells: un estil urbà, desenfadat, sense gaire pèls a la llengua. Bagunyà defuig la presentació formal tradicional: el protagonista va desgranant els seus pensaments, els seus temors, en alguns casos les seves paranoies (digne de destacar el conte Silenci, sisplau). Se’ns presenta nu, i és precisament això el que fa que l’obra t’atrapi. La veu de l’adolescent rebel, o la jubilada rancorosa, és en part la nostra veu: veiem en el seu fil de pensament una lògica que defuig l’opacitat i que mostra les corrents, de vegades ocultes, de qualsevol personalitat. Amb aquesta obra Bagunyà va guanyar el Premi Mercè Rodoreda el 2006.
📜 SIMILAR VOLUMES
Con solo diez años Liza Barton disparó y mató a su madre al intentar protegerla de la violencia de su padrastro. Aunque fue declarada inocente, mucha gente la consideró culpable de asesinato. Veinticuatro años más tarde Liza ha cambiado de nombre y de vida. Ahora se llama Celia, es una diseñadora de
Con solo diez años Liza Barton disparó y mató a su madre al intentar protegerla de la violencia de su padrastro. Aunque fue declarada inocente, mucha gente la consideró culpable de asesinato. Veinticuatro años más tarde Liza ha cambiado de nombre y de vida. Ahora se llama Celia, es una diseñadora de
Per què dormim? És veritat que el cervell necessita descansar, o és una manera d’ocultar el seu veritable potencial? En un búnquer secret de l’exèrcit americà, el doctor Metcalf ha trobat la manera d’accedir al Poder, la força secreta de la ment, i té una idea molt clara de com l’ha de fer servir. E
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i trebal
Avventurandosi in questa silloge di scritti inediti, stesi fra il 1940 e il 1982, chiunque pensasse di conoscere Manganelli dovrà ricredersi, giacché l'intera sua produzione risulta illuminata come da una luce radente - quella che emana da un laboratorio segreto e pieno di sorprese. A partire dal te