«No tinguis por», li vaig dir. «Som com una sola persona». Tot d’una em va aclaparar la realitat de les meves paraules. Aquell moment era tan perfecte, tan autèntic. No deixava lloc al dubte. Em va envoltar amb els braços, em va estrènyer contra ell i fins a l’última de les meves terminacions nervio
(Crepuscle 04) A Trenc D ´alba (CAT)
- Tongue
- Spanish
- Weight
- 354 KB
- Category
- Fiction
No coin nor oath required. For personal study only.
✦ Synopsis
«No tinguis por», vaig mormolar. «Estem fets l'un per l'altre». De sobte, em vaig quedar aclaparada per com n'eren de certes les meves paraules. Aquell moment era tan perfecte, tan ideal. No quedava cap mena de dubte. M'embolcallava amb els seus braços i m'estreynia contra el seu pit. Sentia com l'electricitat recorria cada terminació nerviosa del meu cos. «Per sempre», va assentir.
📜 SIMILAR VOLUMES
Hi ha tres coses de les quals estic completament segura. Primera, que l'Edward és un vampir. Segona, que hi ha una part d'ell que anhela beure's la meva sang. I tercera, que estic incondicionalment i perdudament enamorada d'ell.
L’Aram, un noi de quinze anys com tants altres, potser no hauria escrit mai les seves vivències si no s’hagués vist immers, de sobte, en un èxode massiu per fugir d’una mort segura. Efectivament, l’any 1915, el govern turc va decretar l’extermini del poble armeni, i com l’Aram, milers d’homes, dones
3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrè aniversari de Paul Auster. És ple hivern a Nova York i com cada principi d'any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d'hivern. És un fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de d
En aquell silenci mortal, tots els detalls van encaixar sobtadament amb un rampell d'intuïció. Alguna cosa que l'Edward no volia que sabés. Alguna cosa que en Jacob no m'hagués ocultat. Alguna cosa havia provocat que els Cullen i els licantrops rondessin junts pel bosc amb una proximitat perillosa.
Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s’atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen… i no saben q