✍ Scribed by Maria Mercè Marçal
No coin nor oath required. For personal study only.
Cau de llunes és un poemari representatiu de la primera època de l’obra de Maria-Mercè Marçal, dels seus anys d’aprenentatge, en què l’autora cerca una veu pròpia a partir d’experiments amb tècniques i tons ben diversos, del classicisme i populisme al tarannà rupturista i avantguardista. El volum s’obre amb una «divisa» que identifica el jo poètic amb el jo real, ja que defineix com a poeta l’orientació ideològica del llibre: una triple consciència feminista, de classe i nacional, enllaçada amb una actitud rebel com a dona, com a membre de classe social humil i com a catalana. Aquestes tres consignes marquen la temàtica de tot el volum, i en determinen l’estructura, així com les dues lectures: la política (de militància social i feminista) i l’amorosa (i sexual).
📜 SIMILAR VOLUMES
Un doble espia (quintacolumnista i agent de la República) en el caos dels últims dies de Barcelona abans de l'entrada de les tropes franquistes.
«Havíem estat junts prop de tres anys i havíem tingut temporades realment bones. Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d’indiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes
Els Lafleur han viscut sempre a Anse Bleue, un poblet d’Haití on la terra i el mar es confonen i on sembla que viure i patir siguin la mateixa cosa: suportar les inclemències del temps —un clima àrid que fa tornar la terra erma i el vent feroç— i la servitud a una elit canviant a causa de la inestab
Frédéric Brown a un don rare, un certain génie : il représente non seulement une véritable mine d'idées de choc, mais aussi une surprenante machine à exploiter ces idées dans les limites du roman. Une autre spécialité de cet auteur insolent, toujours le qui vive , est de s'attaquer aux pires poncifs
Frédéric Brown a un don rare, un certain génie : il représente non seulement une véritable mine d'idées de choc, mais aussi une surprenante machine à exploiter ces idées dans les limites du roman. Une autre spécialité de cet auteur insolent, toujours le qui vive , est de s'attaquer aux pires poncifs