✍ Scribed by AA. VV.
No coin nor oath required. For personal study only.
Una antologia de poesia com a «lectura prescriptiva» no desperta l’entusiasme espontani. I no només pel fet de ser «prescriptiva» sinó, més aviat, perquè es tracta, precisament, de «poesia». No cal escarrassar-se a dissimular que la poesia és un gènere literari que ha perdut el favor del públic. De l’adult i del jove. Aquest és un fenomen relativament recent. Algun estudiant deu haver tocat últimament un llibre de poesia, potser fins i tot l’ha fullejat, però si, a més, l’ha llegit i s’hi ha divertit, caldria que es publiqués com a notícia més que remarcable. La poesia és un gènere literari per redescobrir. Però per fer-ho cal conèixer com funciona, quin és el mecanisme de creació del sentit en un poema, perquè llegir un poema segons les convencions d’un altre gènere (la narració, la carta o l’autobiografia) el converteix en un text confús i incomprensible. Aquesta antologia permet passejar-se per vuit segles de poesia catalana i entrar en contacte amb trenta-cinc autors i estils diferents. Per molt poques expectatives que tingui el lector, cal advertir que la poesia, quan es coneix, es gaudeix, i és tan interessant i divertida que pot crear addicció. Que consti.
📜 SIMILAR VOLUMES
L’abundància i la qualitat de la narrativa fantàstica catalana són similars al que és usual a les grans literatures; però ha estat molt negligida per la història i la crítica amb l’excepció d’uns pocs noms (com ara Joan Perucho o, més enrera en el temps, Joan Santamaria). Els altres autors catalans
Si algo puede definir a los chinos es la imposibilidad de definirlos, o si se quiere, las múltiples y variadas (y aun contradictorias) definiciones de que son susceptibles. El chino es un pueblo de poetas, es una de ellas. Los chinos son gente «prosaica», podría muy bien ser otra. Pero ciñéndonos a
Si algo puede definir a los chinos es la imposibilidad de definirlos, o si se quiere, las múltiples y variadas (y aun contradictorias) definiciones de que son susceptibles. El chino es un pueblo de poetas, es una de ellas. Los chinos son gente «prosaica», podría muy bien ser otra. Pero ciñéndonos a