Espinàs ha anat a conèixer el Matarranya, allà on l’Aragó parla català. S’ha aturat en alguns dels pobles de la comarca: Calaceit, Cretes, Vall-de-roures, la Freixneda, la Torre del Comte, Valljunquera, el despoblat Mas del Llaurador, la Vall del Tormo i Massalió, fins arribar a Maella, on ha volgut
A peu pels camins de cendra
✍ Scribed by Espinàs, Josep Maria
- Book ID
- 101043410
- Year
- 1993
- Tongue
- Catalan
- Weight
- 107 KB
- Series
- Viatges a peu 7
- Category
- Fiction
No coin nor oath required. For personal study only.
✦ Synopsis
Després d’haver caminat per terres de vinyes i oliveres, Josep M. Espinàs decidí que volia explorar un altre paisatge: el dels boscos. Es fixà un itinerari circular pel baix Berguedà: Santa Maria de Merlès, Casserres, Montclar, Montmajor, L’Espunyola, Avià, Olvan, Sant Maurici de la Quar, Borredà i retorn per la vall de Merlès. Abans que iniciés el viatge, molts d’aquests boscos es van cremar, en una catàstrofe sense precedents. L’escriptor no renuncià al seu projecte.
Aquest llibre és el testimoni d’una experiència viscuda un mes just després del gran foc. Espinàs ha travessat els boscos calcinats —les descripcions que en fa són d’una qualitat excepcional: el color, el silenci, l’olor, la buidor— i ha escoltat les històries de l’incendi. Però també ha conegut el contrast de les valls on el verd, feliçment, perdura intacte.
A peu pels camins de cendra no és un reportatge sobre el foc al Berguedà. És, com els anteriors llibres de viatges a peu de Josep M. Espinàs, la narració d’una aventura personal, el retrat dels personatges que es troba al llarg del camí, l’observació de la vida. La diferència és que la vida ha estat sacsejada, en aquest cas, amb una sobtada brutalitat.
📜 SIMILAR VOLUMES
Què queda d’aquell Priorat de l’any 1957? El temps s’ha endut moltes coses que afortunadament han continuat vives en aquest llibre. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara és l’indret on ressuscita un món que pot semblar inventat. Espinàs, que l’any abans havia estrenat la seva li
A pocs quilòmetres del turístic Benidorm, terra endins, l’escenari canvia. Radicalment. El paisatge i la gent. Des de Callosa d’En Sarrià, Josep M. Espinàs ha fet un circuit que l’ha dut a Guadalest, Confrides, Penàguila, Benilloba, Balones, Quatretondeta, Fageca, Famorca, Castell de Castells, Tàrbe
Existeix un País Basc més enllà de les notícies polítiques, i sovint de violència, que es troben als mitjans de comunicació? No hi ha res més, a Euskadi? En el seu llibre anterior, A peu per Castella, Josep M. Espinàs ja es mostrava sorprès per l’absència de testimonis viscuts sobre el páramo i les
La literatura de viatges de Josep M. Espinàs, que ja ha arribat als setze títols, té el seu origen en aquest volum. Aquell «Viatge al Pirineu de Lleida», que Espinàs va fer l’any 1956 amb Camilo José Cela, va ser la partida de naixement d’un gènere narratiu que, llibre a llibre, ha obtingut l’adhesi
« On nous avait laissé sur cette prophétie : vous récolterez ce qu’il a semé. Pour l’heure, le nez dans l’herbe, fauché au beau milieu d’un dribble glorieux, ce n’est pas vraiment ça. Ça quoi ? Le monde, disons. Depuis ce lendemain de Noël, sa définition a perdu en netteté. La preuve en est, lunette